Esteu aquí: Inici › Patrimoni › Tarraco25 › Fas cara de XXV › II La Muralla

II La Muralla

Vinyeta 6 — Muralla ciclòpia de Tàrraco, fases constructives romanes
Durant molt de temps es va creure que la part ciclòpia de la muralla era preromana: potser ibera, púnica o etrusca. Aquestes teories les motivava el contrast entre els sòcols megalítics i els carreus de sobre. Avui sabem que megàlits i carreus són romans, i que s’hi diferencien dues fases constructives: el 200 aC i el 150-125 aC. A la propera vinyeta en coneixerem una altra teoria molt més desgavellada.
Vinyeta 7 — Marques de picapedrer als carreus
Com la roba que portes, també els carreus de l'antiguitat tenien marca, ja que la hi gravaven els picapedrers per cobrar per la seva feina: en el teu cas, la posen perquè paguis més per lluir a la samarreta un cocodril, una corona de llorer o un senyor jugant al polo.
Vinyeta 8 — Muralla de Tàrraco i les tres torres conservades
Originalment la muralla de Tàrraco feia 3.500 m, dels quals se'n conserven uns mil cent. La seva funció no era només defensiva sinó que també delimitava el contorn de l’urbs, distingint-la de la ciutat extramurs (suburbium) i del camp (ager). En conservem tres torres: una més que les d’El Senyor dels Anells.
Vinyeta 9 — Tàperes creixent a les esquerdes de la muralla
La tàpera és una planta a la qual se li dóna bé sobreviure en condicions extremes, i per això creix en esquerdes de murs antics. Potser les que s'arrelen a la muralla de Tarragona són descendents de les que van menjar aquells soldats que, apostats a les seves torres, passaven l'estona menjant-ne els fruits.
Vinyeta 10 — Cargol (gasteròpode) associat a la muralla
Pot ser agosarat afirmar que aquest gasteròpode només es troba a la muralla de Tarragona i a ses illes, però de vegades cal llançar idees arriscades per generar debat i perquè el coneixement no es mogui a ritme de cargol.
Vinyeta 11 — Habitatges adossats a la muralla i Casa Ximenis
Als habitatges construïts a la muralla trobem una varietat estilística fruit de cada moment històric, i podem destacar la casa Ximenis pel seu caràcter modernista. A causa del creixement urbanístic, durant el segle XIX es van enderrocar murs fortificats a les principals poblacions. El 1855 Tarragona perd la condició de plaça militar, paralitzant-se així qualsevol inversió a les muralles, que aconsegueixen salvar-se quan, el 1884, són declarades conjunt històric artístic.

 

 

 

 

 

 

 

I Fundació

II La Muralla
Segells de reconeixement d'administració oberta