El d'August va ser un període de grans projectes arquitectònics, com ell mateix va il·lustrar amb la seva frase “vaig trobar una ciutat de maons i en deixo una de marbre”. Es referia a Roma, però també podria referir-se a la mateixa Tàrraco. El campament militar, origen de la ciutat, havia perdut la seva funció, i es van cedir els terrenys (l'actual Part Alta) per a ús civil. L’arqueologia ha posat de manifest l’existència d’un primer gran projecte arquitectònic previ al flavi, tot i que la informació sobre aquest recinte primigeni és escassa.
El projecte del fòrum provincial, adaptat al desnivell natural en tres terrasses, és d’època flàvia. L’àrea superior es dedicava al culte imperial; la intermèdia era un espai de representació; i la inferior acollia el circ, que també separava el conjunt de la ciutat. La Via Augusta reforçava aquesta divisió.
Oficialitzar el culte imperial legitimava el règim, i Tiberi va concedir a Tàrraco permís per consagrar un temple a August. El porticat estava decorat amb escuts del déu Júpiter-Ammó, símbol del culte imperial.
Juli Cèsar va ser divinitzat després de la seva mort, establint el culte imperial. Els emperadors eren vistos com a personificació de Roma. Fins i tot en vida, August va rebre honors divins. Sense arribar a aquests extrems, el poder ha continuat legitimant-se simbòlicament al llarg del temps.
La plaça del recinte de culte feia més de 20.000 m² i estava envoltada per un porticat. Algunes parts es conserven integrades a la catedral. Les dimensions de les columnes evidencien la magnitud monumental del conjunt.
Excavacions recents han identificat fragments escultòrics del temple. Es calcula que hi havia una estàtua colossal d’August assegut. Les monedes també mostren la façana d’aquest temple.
El recinte de culte es desmantella a partir del segle V i els materials es reutilitzen. Posteriorment s’hi construeix una basílica visigòtica i, més tard, la catedral. El sarcòfag de Bethesda conservat a la façana n’és testimoni.
