VII Tres terrasses. El recinte de culte

Vinyeta 43 — Projectes arquitectònics augustians i transformació de Tàrraco

El d'August va ser un període de grans projectes arquitectònics, com ell mateix va il·lustrar amb la seva frase “vaig trobar una ciutat de maons i en deixo una de marbre”. Es referia a Roma, però també podria referir-se a la mateixa Tàrraco. El campament militar, origen de la ciutat, havia perdut la seva funció, i es van cedir els terrenys (l'actual Part Alta) per a ús civil. L´arqueologia ha posat de manifest l´existència d´un primer projecte arquitectònic de grans dimensions previ al flavi, més documentat. La informació sobre aquest recinte primigeni és escassa.

Vinyeta 44 — Fòrum provincial de Tàrraco i sistema de tres terrasses

El projecte d’un fòrum provincial que, adaptant-se al desnivell natural, es divideix en tres terrasses, és d’època flàvia (segona meitat del segle I dC). L’àrea superior estava dedicada al culte imperial; la intermèdia era un enorme espai de representació; a la inferior es va construir un circ, que, a més de la seva funció lúdica, també separava el conjunt arquitectònic de la ciutat pròpiament dita. La Via Augusta, que discorria davant la façana del circ, accentuava la divisió entre tots dos àmbits.

Vinyeta 45 — Temple d’August i culte imperial a Tàrraco

Oficialitzar el culte imperial legitimava el nou règim polític, i per això Tiberi, successor d’August, va concedir a Tàrraco permís per consagrar un temple al seu antecessor. El porticat de l'àrea de culte sembla que estava decorat amb escuts del déu Júpiter-Ammó, a semblança dels que hi ha al Fòrum d'August a Roma. Aquesta deïtat, reconeixible per les seves banyes de carner, era símbol del culte a l'emperador, ja que segles abans Alexandre el Gran havia estat deïficat com a fill d'Ammó, déu egipci identificat amb el Júpiter romà.

Vinyeta 46 — Divinització dels emperadors i continuïtat simbòlica del poder

Juli Cèsar va ser divinitzat després de la seva mort, i això, a més de legitimar el seu hereu, va establir les bases del culte imperial romà. Els emperadors eren la personificació de Roma, i per això se’ls venerava com si fossin déus. Pòstumament, el Senat també va atorgar a August la categoria de déu, però ja en vida algunes ciutats l’havien considerat com a tal. Essent a Tàrraco, l'emperador va rebre una ambaixada de Mitilene, i com que allà ja hi havia un culte a la seva persona, hi ha qui considera que aquesta visita va motivar els tarragonins a erigir una ara en honor seu (vegeu la vinyeta 36).

Sense arribar a deïficar els dirigents, el poder s'ha continuat legitimant a través de la religió. Però no cal que ens remuntem tan lluny en el temps: alguns encara vam arribar a pagar amb monedes que parlaven d’un “caudillo de España por la gracia de Dios”; “i quina gràcia”, afegíem.

Vinyeta 47 — Columnes monumentals del recinte de culte imperial

La plaça de l'àrea de culte feia 20.808 m² (153 m de profunditat i 136 m d'amplada) i estava envoltada per un porticat. Es conserva una part dels murs en haver estat reutilitzats com a parets del claustre de la catedral. La columna representada en aquesta vinyeta, pertanyent al frontal del temple de culte imperial, era de marbre de Luni-Carrara i originalment devia tenir una alçada de 15 m i un diàmetre d’1,60 m de base. Aquestes mides ens demostren que el complex de tres terrasses de Tàrraco va ser una de les obres més espectaculars de l'arquitectura romana.

Vinyeta 48 — Escultura d’August i temple octàstil de Tàrraco

Ja al segle XXI es van fer diverses excavacions arqueològiques a la catedral. Una de les troballes va ser la part d’un dit d'un dels peus d'una estàtua. A l'art clàssic, que un personatge estigués descalç era símbol de la seva divinitat. Gràcies a aquest fragment, es calcula que el temple albergava una escultura sedent d'uns 6,5 m d'altura (uns nou metres si protagonitzés una pel·lícula de Ray Harryhausen i aconseguís posar-se dreta). L'estàtua del déu August apareixia gravada a l'anvers d'unes monedes que, per l'altra banda, representaven la façana del temple tarragoní.

Vinyeta 49 — Evolució del recinte de culte: basílica visigòtica i catedral

Es creu que l'àrea de culte de Tàrraco va començar a desmantellar-se a partir del segle V per reciclar-ne els materials en la construcció de nous edificis. La zona, però, va continuar sent sagrada, i els visigots hi van edificar una basílica cristiana. La presència musulmana comporta segles d’abandonament, que finalitzen al segle XII quan, amb la restauració cristiana, comença la construcció de la catedral. S'hi continuen reaprofitant materials romans, i el sarcòfag paleocristià que contemplem a la façana n'és testimoni. S'anomena sarcòfag de Bethesda per un dels miracles que representa. Només se'n coneixen dos més amb aquesta temàtica: un és als Museus Vaticans i l'altre a l'illa d'Ischia.

VII Tres terrasses. El recinte de culte

Capítols disponibles: