Educar en la plàstica
"Mitjançant la plàstica, no només treballem aspectes psicomotrius; la plàstica, l'art, és un mitjà d'expressió molt útil, sobretot, en nens i nenes que encara no tenen madurs altres llenguatges. És qüestió de potenciar-ho i treballar-ho.
L’Art no són manualitats. L’Art, més que “Representar” el que fa és “representar-nos”, parla de nosaltres mateixos i la nostra vida i també ens explica el món. Per tant, ens ajuda a construir la idea de nosaltres mateixos i d’allò que ens envolta.
Si volguéssim, podríem treballar tot el projecte curricular a través de la creació artística, sense caure en un “fer per fer” plàstica que sovint no té cap sentit, ja que, massa sovint, la plàstica esdevé un pegat afegit. Cal, doncs, mirar de trobar enllaços, un eix transversal que ens permeti treballar d’una manera multidisciplinària. D’aquesta manera, aprendre esdevé quelcom més “complet” i més “experimentat”. Amb quasi bé qualsevol eix, hi podem lligar la pintura, el cinema, la música...
Estaria molt bé poder treballar la plàstica amb temps, seguint un eix conductor que durés tot el curs i traient-ne tot el fruit possible a base d’expressar, d’experimentar i de deixar una mica de banda les ja sobreexplotades propostes de sempre (castanyada, Nadal...), que les embotim allà al mig per acabar fent el mateix de tots els anys i que no ens aporten res de nou."
(“Ha de ploure cap amunt: Reflexions d'un mestre de plàstica”, de Lluís Vallvé Cordomí).
