L'observació del natural

Dibuixar només té un secret: mirar! Això de tenir “bona mà” no té massa sentit. Hi ha qui dibuixa amb la boca o amb el peu, la mà es limita a fer el que li mana el cervell. Si aprenem a mirar les coses, a entendre com són, com estan “construïdes”, com “funcionen”, ens serà més fàcil manar-li a la mà que les dibuixi.

Feu la proba: demaneu-los que dibuixin un arbre, després sortiu al pati i dibuixeu-ne un al natural després d'haver-lo observat bé i comentat entre tots. Després compareu els dibuixos, ells mateixos veuran la diferència i val la pena comentar el motiu d'aquesta evolució. Val la pena “perdre” temps abans de començar a treballar observant i comentant com és allò que anem a dibuixar. Ens asseiem i comencem a observar i parlar.

Quan observem fem preguntes que ens ajudin a mirar, veure i pensar. Fem parlar els nens perquè verbalitzin totes les qualitats que volem remarcar: les mides, les formes, els colors, els matisos, la llum, l'ombra, la textura... de vegades  estem molt dispersos, ens costa estar atents i concentrar-nos en allò que fem; si comentem aquestes observacions en veu alta, ens ajudarà a estar atents i ser conscients d'aquesta observació. Comencem una conversa per fixar-nos en els detalls de l'escola:

• Hauríem de dibuixar-la tal com la veiem. - Jo no veig la porta, me la tapa el salze.
• Si no la veus, no la dibuixis. - Per fer el que veiem amb taca...- Ho pintem. - Per fer el que veiem amb línia...- Ho dibuixem.- Jo també hi veig coses que es poden fer amb textura.- ...

A vegades, la idea que tenim de les coses pesa més que el que tenim al davant, cal dibuixar les coses com les veiem i no com pensem que són. Observar conscientment les qualitats del que anem a representar ens ajuda, perquè si som conscients de com són les coses, més bé les representarem, més satisfets quedarem i més ganes tindrem de repetir l'experiència. Seguim observant i parlant de forma ordenada mitja hora ben bona, això depèn de les nostres possibilitats d'horari i de l'edat dels nostres alumnes.

Les pautes han de ser molt clares i és un bon moment per recordar-les:

• Intentem adaptar la representació a la mida del paper i pensem si va millor en horitzontal o en vertical.
• Recordem que quan pintem fem taques, i quan dibuixem fem línies.
• Repassem la proposta i ens assegurem que totes i tots l'hem entès. 
• Repartim el material i comencem a treballar. Hi ha un bon ambient de treball que convida a l'anàlisi i a la reflexió. No s'hi val a mirar què fa el nostre company/a ni a preguntar tota l'estona si t'agrada com em queda. Són les nostres normes i les complim. De tot el que hem parlat abans, ara ja no en diem res: és l'hora de crear i cadascú treballa al seu ritme, abans que res comencem fent un projecte (esbós, proba).
• Acordem una hora per acabar, de manera que no ens passi allò que, quan un acaba, els altres també.

Projectar

En el dibuix, en la plàstica, a l’hora d’estudiar o de dur a terme qualsevol idea, és important projectar abans de realitzar, això ens fa conscients del procés a seguir, dels passos, ni que en l’execució hi intervingui la improvisació o la frescor gestual. Ens adonarem que sempre s’ha de començar per l’estructura i acabar amb els detalls (sinó seria com començar una casa per la finestra o per la teulada o un retrat per un ull).

Projectar també ens fa conscients de la infinitat de possibilitats i finals que pot tenir un projecte o una proposta.

És hora de fer esbossos, probes, de triar i remenar, és el moment de veure si ens agrada, de corregir-ho, canviar-ho... Quan estem segurs ja podem començar el treball definitiu. Mirem de ser nets i pulcres i fidels al projecte.

L'encaix

Sovint els passa que comencen a dibuixar una cara per un ull, fan un ull molt detallat i s'hi estan una bona estona i resulta que després no hi cap l'orella... és com començar una casa per la xemeneia.

Hem de començar sempre marcant l'espai que utilitzarem. Ben gran, hem d'utilitzar el màxim d'espai.

L'estructura

Després col·loquem cada cosa al seu lloc, com un esquema, tenint en compte la forma, la proporció i la situació d'unes respecte les altres, la superposició... això ho farem utilitzant formes geomètriques molt simples. Tot això ho farem sense apretar el llapis (moltes vegades fan dibuixos molt bonics però estan tant ratllats i esborrats que és una llàstima).

Donar forma

Quan ja ho tenim tot al lloc i ens sembla bé, ja podem començar a donar forma a cada cosa, podem passar el llapis mil vegades sempre que no premem.

Els detalls

Quan tot està ben definit, ja podem fer els detalls, ara ja podem prémer més el llapis perquè es vegi més definit (però no ens passem!).

La llum i l'ombra

Després, per ensucrar encara més la nostra obra, podem intentar plasmar la llum i l'ombra. Un truc: si acluqueu una mica els ulls veureu més definides les zones de llum i les d’ombra. Per a la zona més lluminosa reservarem el blanc del paper i cobrirem tota la resta amb un to més fosc. Sobre d'aquest to, marcarem les zones que siguin encara més fosques (com més tons hi hagi des del blanc, més blanc, al negre, més negre; més qualitat tindrà el dibuix). Això ho farem igualment tant si ho fem a llapis com a color.