The Burning Blade s’exposa a l’espai expositiu Tinglado 2 del Centre d’Art Tarragona fins al proper 7 d’octubre de 2018. Es tracta d’una mostra on l’artista Marcel Pey fa un pas més enllà en la seva obra, i presenta una selecció de treballs representatius de la seva trajectòria (fotografia, cinema, vídeo) i fa èmfasi en diverses sèries d'obres recents, moltes d’elles inèdites, de fotografia digital sobre paper fotogràfic. S’ha editat un catàleg/llibre d'artista fet expressament per a l’ocasió.

L’exposició presenta una selecció de peces que mostren la seva opció més conceptual i estètica amb obra plàstica, instal·lacions amb neons, impressions fotogràfiques amb intervenció de poemes, films i vídeos. Un conjunt d’elements que comuniquen el missatge fosc i crític de l'autor. Els espectadors hi trobaran l’expressió d’una temàtica urbana que planteja temes compromesos: la violència, la tortura, la droga, l’erotisme, la desolació, l’abús de poder. Però també valors humanistes i l’atracció per les utopies.

La comissària de l’exposició, Assumpta Rosés, ha treballat en una proposta que, d'una banda, resumeixi l’essència del projecte Trajectòria i, de l’altra, una mostra que pugui optar a la itinerància dins la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, pel seu format i disseny, de fàcil transport que possibiliti fer-ne difusió arreu del país.

[Fotos: Laia Marín - Tarragona Cultura]

El Centre d'Art de Tarragona acull al Tinglado 2 fins al 5 d'agost de 2018 l'exposició "Miguel de Cervantes o el desig de viure", organitzada conjuntament per Acción Cultural Española (AC/E), l'Institut Cervantes i l'Ajuntament de Tarragona, en el marc del Programa Cultural dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018.

El projecte, concebut i realitzat pel fotògraf José Manuel Navia, es planteja, mitjançant mig centenar de fotografies, com un recorregut visual pels llocs i camins pels quals va transitar Miguel de Cervantes al llarg de la seva vida, una vida incerta que també es reflecteix, en part, a la seva obra.

Navia parteix de l'acte de fotografiar, d'una manera subjectiva i evocadora, els principals indrets relacionats amb l'itinerari vital de Cervantes. D'aquesta manera, el resultat no és una altra col·lecció d'imatges de diferents llocs, sinó una sèrie fotogràfica que conforma la mirada personal d'un viatge que vol fer seu el territori de Cervantes, tant literari com real, a través de la imatge.

Les imatges que componen l'exposició estan acompanyades de textos i citacions literàries lligats tant a la vida de l'escriptor com a les seves obres. Alcalà d'Henares, Valladolid, Madrid, Nàpols, Sicília, Lepant, Tunísia, Argel, Oran, Lisboa, Esquivias, Toledo, Ciudad Real, la Manxa, Andalusia o Barcelona són alguns dels llocs que formen part de l'itinerari vital de Miguel de Cervantes.

"Per a aquest treball he volgut fotografiar els mateixos escenaris on Miguel de Cervantes (tantes vegades eclipsat per la seva pròpia creació, Don Quixot) va gastar els seus dies i on va somiar molts dels seus personatges; camins i llocs que abasten bona part de la Península Ibèrica i part del món mediterrani: Itàlia, Grècia, Tunísia, Argèlia..., sempre atent a la gent humil i a les rutes allunyades dels centres de poder. De Cervantes bé es podria dir el mateix que va posar a la boca d'un dels seus personatges, el Llicenciat Vidriera: 'Yo no sou bueno para palacio, porque tengo vergüenza y no sé lisonjear'", explica l'autor.

"No em va fer Joan Brossa" és una instal·lació de cabosanroque que explora la prosa més desconeguda i primerenca del poeta Joan Brossa, escrita durant la dècada dels quaranta.

Al rectangle central, una acumulació d’objectes en moviment es converteix en el paisatge mític i màgic d’El jardí de Batafra, en el paisatge menys diví del front del Segre a 30 divisió, en el paisatge sota el firmament de Missal de Caragat o en els boscos boirosos de l’obertura de l’òpera Parsifal, del seu admirat Wagner. l el transformisme de Leopoldo Fregoli aplicat a l’objecte i al paisatge.

Al perímetre, la veu sense cos, l’absència d’objecte; la paraula com a matèria sonora. La insistència fonètica de les al·literacions de la poesia acaba bandejant el significat de la paraula en favor de la seqüència de sons. Els textos llegits per persones amb diccions extremes es distorsionen fins que el seu significant es fa irreconeixible, però a la vegada explota en diferents sonoritats. Sentir i veure es converteixen en escenificació més que en una interpretació.

"No em va fer Joan Brossa" pretén obrir l’obra de Joan Brossa a diferents nivells de comprensió per facilitar l’experiència a partir de l’elecció d’elements molt precisos; que el públic sigui capaç de combinar aquests elements d’una manera subjectiva, i superi, així, la raó i hi introdueixi el cos, l’experiència sensorial: cal experimentar, no entendre.

Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya han fet itinerar per primera vegada aquesta instal·lació, que forma part del programa d'exposicions itinerants que el Departament de Cultura coordina amb la voluntat d'apropar l'art contemporani a tot el territori.