Marc Valeri Marcial

(Bílbilis/Calatayud, 43 dC-104)

Biografia: Anomenat sovint Marcial, va néixer a Bílbilis, Tarraconense. L’any 64 se n’anà a Roma a acabar els estudis jurídics sota la protecció de Sèneca i Lucà. Caigué en desgràcia quan l’emperador Neró l’obligà a suïcidar-se. Feu amistat amb escriptors com Sili Itàlic, Plini el Jove, Quintilià i Juvenal. La seva obra consta de mil cinc-cents epigrames i tenen un gran valor documental perquè ofereixen informació sobre la vida, els costums, els espectacles, les festes de la capital de l’Imperi Romà al segle I.

Marc Valeri Marcial, LIBER I. EPIGRAMMA IL

[...]At cum December canus et bruma impotens
Aquilone rauco mugiet,
aprica repetes Tarraconis litora
tuamque Laletaniam.
Ibi inligatatas mollibus dammas plagis
mactabis et uernas apros
leporemque forti callidum rumpes equo,
ceruos relinques uilico.
Vicina in ipsum silua descendet focum
infante cinctum sordido;
uocabitur uenator et ueniet tibi
conuiua clamatus prope;

Marc Valeri Marcial, Llibre I. Epigrama 49

[...]Però quan el blanc desembre i l’hivern desembridat deixin sentir els bramuls de la tramuntana, tornaràs a les costes assolellades de Tarragona i a la teva benvolguda Laletània. Allí caçaràs daines preses en prims filats i senglars nascuts a les seves terres; dalt d’un cavall inlassable donaràs l’encalç a la llebre astuta, deixant al masover la caça dels cérvols. La llenya del bosc veí baixarà fins al teu mateix fogar, voltat de sutzes fills d’esclaus. Cridaràs de prop el caçador i, cedint a la teva invitació, s’entaularà amb tu.

(Traducció: Miquel Dolç)