Esteu aquí: Inici Educació Arts i educació Arts visuals i plàstiques Orientacions pedagògiques Retrat: guia dibuix del rostre

Retrat: guia dibuix del rostre

Encaix

Forma simple. Sense prémer el llapis. Ocupem quasi tot el full.

  • Observem la forma de la cara que volem dibuixar (ovalada, quadrada, allargada)
  • Marquem les línies d'estructura de la cara
  1. A la línia vertical que parteix la cara marquem l'alçada del front (mirem si és ample o estret, la forma que retalla el naixement dels cabells... i on anirien les celles

    • Observem la forma de les celles (en punya al mig, en forma d'arc, si estan molt juntes, separades, espesses....

    • Observem l'emoció que expressen: inclinades ascendent, inclinades descendent...

  2. A la línia horitzontal del mig, fem dues formes d’ametlles: són els ulls. En una cara perfecta anatòmicament, 5 ulls s’ajusten a l’amplada de la cara, amb l’espai d’un ull entre els dos a dibuixar.
    • Amb tot, si dibuixem del natural, observem com n'estan de junts o separats, si són grans o petits, rodons o ametllats.
    • Mirem la forma de les pestanyes (llargues o curtes, espesses, direcció). El cantó interior de la majoria dels ulls s’inclina cap avall, mentre que el cantó exterior pot estar cap amunt o cap avall, varia.
    • Observem l'emoció que expressen: cap a baix: tristos / molt oberts: sorpresa / ametllats: riure...
  3. A la línia de sota del centre, dibuixem el nas. És més estret a prop dels ulls i més ampli a les fosses nasals. Observem com la punta baixa. El nas de cada persona és únic i si esteu fent un retrat, capturar el nas perfectament donarà molta més autoritat al nostre dibuix.
    • Col·loquem-lo bé al seu lloc en les línies directrius de la cara.
    • Observem la forma: si és llarg o curt, gruixut o petit, en punxa cap a munt, o en punxa cap a baix com una bruixa...
  4. Tornem a la línia horitzontal al centre. A banda i banda, fem les orelles (col·loquem-les en relació al nas i els ulls). Tinguem en compte que són força amples a la part superior i, després, s'encanyen cap als llops. Alguns llops són arrestats i altres alliberats.
  5. Afegim la boca.
    • Fem una "m" molt suau que definirà la separació dels llavis. Observem si és més o menys ampla que l'amplada del nas. Observem la forma d'aquesta "m" (si és molt recta, ascendent, descendent, inclinada...observem també l'emoció que expressa).
    • Ara fem una "V" molt llisa i ampla que vagi una mica més enllà de la línia de fons. Aquest serà el llavi inferior. Observem si és prim o molsut...
    • Tanquem aquesta línia de somriure amb una "M" ampla i llisa: la part superior del llavi superior. Observem si aquesta "M" és molt pronunciada o suau, si el llavi superior és prim o molsut...
  6. Dibuixem els cabells.
    • Observem que els cabells no estan per sobre de l'oval de la cara, sinó que formen part d'una part del front.
    • Observem la forma del tallat i l'estructura (col·loquem la ratlla del pentinat al mig, a un costat....). A partir d'aquesta ratlla, donem forma als cabells en la direcció en la qual van.
  7. Acabeu fent el coll. El coll és més gruixut del que ens pensem. Els costats comencen a la part superior de la línia de la mandíbula i baixen corbes (sovint no el dibuixem o el fem massa prim, tant que no aguantaria el pes del cap).

Consells

  • Dibuixa el que veus, no el que creus que hauria de ser. Potser l’habilitat més important que puguis cultivar com a artista és la capacitat de veure. Si vols produir alguna cosa realista, has de deixar tots els supòsits que tens sobre com estan dissenyades les coses i aprendre a veure com són realment les funcions. Totes les cares són diferents. Mira on es troben les funcions a la cara en proporció a les altres. Observa les ombres (les ombres marquen el volum únic de cada cara).

  • Sempre permet que la gent critiqui els teus dibuixos, especialment si la persona entén el tema.

  • Recorda que la teva cara ha de mostrar caràcter. Així doncs, pensa si vols dibuixar algú fort o més tímid: adapta el dibuix a la teva personalitat. Tingues en compte que, quan es tracta de cares, cada detall pot marcar una diferència enorme.

  • Hi ha diferències claus entre la cara masculina i la femenina: la cara tradicionalment masculina té un nas més sobresortint, una barbeta més quadrada i ampla, celles més rectes, llavis més prims i uns ulls menys oberts.

Segells de reconeixement d'administració oberta