L'exposició

Sempre exposem els treballs, perquè l'acte creatiu no acaba fins que ensenyem allò que hem fet. Els posem a la paret, a l'alçada dels seus ulls. És un detall que sovint ens passa per alt, però si ens posem a la seva alçada, és fàcil comprendre que no es pot mirar un quadre que està dos metres més amunt. És important dignificar els treballs que han realitzat, és una manera de donar importància a la seva obra i al seu esforç. Massa sovint, a les escoles, no tenim un espai digne amb aquest fi, uns espais delimitats (plafons...) o una sala on poder fer exposicions. A l'hora de penjar els dibuixos també cal tenir cura amb la presentació, uns marcs de cartolina reciclats i reutilitzables farien molta patxoca.

Els treballs estan exposats i tots ens els mirem com si es tractés d'un museu. Obrim un torn de paraules per comentar tot el que ens suggereixen els treballs. Som molt respectuosos amb el que diem i la conclusió final ha de ser sempre la mateixa: una única proposta, mil i una solucions, i totes bones.

Cal que tinguem respecte i reconeixement per l’obra dels nens i nenes, oferint-los una presentació digna, cuidada, ben visible i ben anunciada.

La crítica

És molt important aprendre a criticar les obres dels altres, positiva i negativament, constructiva i objectivament, això sempre és delicat perquè es barregen els sentiments, els amics, les rivalitats... Intentem valorar els treballs objectivament tenint en compte si s'ha complert o no la proposta. Ens fem costat i respectem els diferents estils, que lluny de separar-nos ens enriqueixen més i més. També aprenem a acceptar les crítiques que fan els altres de la nostra obra i a adonar-nos d'allò que cal millorar, també a auto-criticar-nos, sense angoixar-nos massa, però amb el desig de superar-nos.

Aprendre a respectar la nostra obra i la dels altres forma part del procés creatiu. Parlem dels artistes que han seguit practicant el seu estil en contra del gust de tots i aprenem a estimar les nostres representacions i a defensar-les, si convé. Tots hi diem la nostra i practiquem aquest difícil art del respecte mutu. Això és força interessant en l'aula de plàstica i en la vida mateixa.

Fora molt interessant després de cada treball dedicar una estona a fer això:

• Quin us agrada més? Aquest.
• Per què? Està molt ben fet.
• Què ho fa, que estigui tan ben fet? Està net. Té molts detalls. Les formes, ben dibuixades. Els colors, ben trobats...

És un moment de crítica constructiva que ens fa conscients del nostre procés d'aprenentatge, del que volem conservar i del que volem canviar.

A l’hora de fer una crítica potenciem els valors de la tolerància, respecte, escolta... a respectar i tolerar les interpretacions i les visions dels altres, que, tot i diferents, són igual de vàlides que les nostres pròpies.

Criteris d'avaluació

Es valorarà, bàsicament, la seva resposta a les ordres concretes que els hàgim donat (ús de la línia, color...), tenint en compte que en quant a l'expressió tot és vàlid (una proposta, mil solucions). Cal que anem en compte de no minar la seva autoestima amb judicis subjectius que sovint fa que acabin reprimint la seva espontaneïtat i la seguretat d'expressar-se plàsticament.

També podem valorar: l'originalitat, la realització-construcció, la composició, el disseny, la pulcritud.