Expressió
No oblidem que la plàstica, “l'Expressió Plàstica” és ben bé això: EXPRESSIÓ, i sovint estem massa pendents de l'estètica i oblidem que és un mitjà perquè els nens/es expressin tot allò que tenen dintre. Han de respectar unes ordres i uns objectius que els hem marcat i que seran els ítems que utilitzarem per valorar els seus treballs, però han de poder dir la seva i a la seva manera. Potser hem abusat massa de les fotocòpies, les il·lustracions infantils estereotipades i el “pinta i colorea”, després no els podem retreure la seva manca de creativitat, espontaneïtat, immaduresa en el dibuix, ni el seu “pànic” quan se’ls proposa un dibuix LLIURE.
Diversitat
L'expressió plàstica no és com un problema de matemàtiques amb una sola solució, al contrari, hi ha tantes solucions com alumnes. Si tenim clares les ordres i els objectius de la proposta, la conclusió final ha de ser sempre la mateixa: una única proposta, mil i una solucions, i totes bones, perquè una mateixa cosa la veiem cadascú diferent i això és interessant i enriquidor.
Autoestima
Sovint donem massa valor al resultat estètic i massa poc al contingut. D'aquesta manera és fàcil “etiquetar” els nens sense voler i que molts es quedin ja amb aquesta etiqueta de “jo no sé dibuixar”. TOTS sabem dibuixar, només cal aprendre a mirar i intentar-ho. Donem-li més valor a la creativitat que a l'estètica, lloem i potenciem a cada nen/a allò que té d'especial el seu dibuix i veurem el canvi.
Cooperació
Mitjançant algunes propostes de visual i plàstica podem aprofitar per treballar el valor de la cooperació, de la solidaritat. En treballs en que tots participem en una obra col·lectiva ens adonem que uns ho fan millor i altres pitjor i cal aprendre a respectar-ho “qui fa el que pot no està obligat a més”, però si algú no s´esforça i el seu treball és poc polit o està fet ràpid tota la classe en sortirà perjudicada i això pot ser un bon motiu per encetar un diàleg i una reflexió.
Ecologia
L'aula de visual i plàstica és un bon espai per treballar temes com l'ecologia, el respecte pels materials i, per tant, per la natura, el reciclatge, la bona conservació dels estris... És un molt bon espai per acostumar-nos a reciclar tota mena de materials que trobem i tots aquells que ens sobren (retalls de cartolines, papers...). Amb ells podrem inventar altres propostes encara més creatives. Cal que tots i totes entenguem que tot aquest material té un cost tant econòmic com natural.
Emocions
Mitjançant visual i plàstica podem treballar les emocions: l'amor, la por, l'alegria, la soledat, com em sento... és una molt bona eina perquè les expressin i, si les sabem interpretar, podem veure problemes amagats.
Jo començaria explicant-los que si vull dibuixar l'amor que sento per la meva mare i dibuixo un cor (estereotip) segurament quan torni a mirar el dibuix no rebré aquesta sensació, tampoc dibuixant una mare i un fill (que potser ho expressa tot menys l'amor). Explicaria que els sentiments, les emocions no tenen una imatge realista, perquè no son al cap, sinó al cor. Puc explicar que avui jo em sento trista i ho pintaria tot gris i ple de gargots.
Podem jugar amb les formes i els colors: les horitzontals dormen, descansen, donen serenitat. Les verticals estan despertes, de peu, com un bosc. Les diagonals es mouen, son dinàmiques, com l'herba que es mou pel vent. Les punxes son doloroses. Les ones donen pau, però en moviment... Us imagineu punxes de color rosa? I onades de vermell i negre? Que xerrin, que facin combinacions, ells mateixos s'adonaran intuïtivament que hi ha formes que no enllacen amb certs colors. Aleshores ja podem fer la proposta i començar a treballar sobre un sentiment.
Ho podem fer mitjançant formes i colors. No es tracta de fer una obra abstracta, sinó més aviat que estigui deslligada del figurativisme, d'allò anecdòtic, això no vol dir que no hi puguin dibuixar res figuratiu, ho poden fer sempre i quan sigui necessari i més o menys “simbòlic”, per tant, aquestes figuracions les poden distorsionar, exagerar o modificar depenent del que vulguin expressar.
