Característiques

• Nom científic: Aristeus antennatus.
• Nom col·loquial: gamba rosada, gamba roja, gamba vermella.
• Nom tarragoní: gamba roja de Tarragona.
• Tipologia: peix blanc (crustaci).
• FAO: ARA.
• Mides: la mida més comuna oscil·la entre els 10 i els 18 cm, malgrat que pot arribar a un màxim de 22 cm.
• On es pesca: l’hàbitat de la gamba roja són els fons marins, tous i fangosos. Pot arribar a trobar-se en profunditats de 3.300 metres, tot i que generalment està entre els 200-400 metres. Es pesca principalment a la mar Mediterrània, però també les podem trobar a l'Atlàntic oriental, entre Portugal i Cap Verd.

• Temporada: tot l’any, amb més intensitat durant la primavera i la tardor.

• Tipus de pesca: pesca semiindustrial o artesanal amb arts d'arrossegament.

Propietats nutricionals

La gamba vermella és un aliment amb un alt valor nutricional i un baix contingut gras. És rica en fòsfor, calci, potassi, magnesi i sodi. Entre els nutrients també trobem vitamines, com la B9, la B3, la B12 i la E. És dels productes marins que menor concentració de mercuri tenen. És important tenir en compte que conté elevats nivells de colesterol i iode.

Descripció

La gamba vermella és una espècie de crustaci decàpode de la família aristeidae, molt apreciada en la gastronomia. El cos és llis i relativament tou, amb un abdomen desenvolupat i la closca flexible. La grandària del cap, que presenta a la part superior una espina amb tres dents, llarga a les femelles i curta als mascles, pot suposar la meitat de la talla total. Es tracta d’una espècie de coloració vermella quan l'animal és viu, blavosa quan és mort i gairebé transparent quan es troba sota l’aigua.

La reproducció es produeix entre el final dels mesos d'estiu i la tardor. L’esperança màxima de vida és de quatre anys per als mascles i de cinc per a les femelles.

Gastronomia

Es pot cuinar directament a la planxa amb oli d’oliva i també amb una picada d’all i julivert. També en suquet de peix, en l’acompanyament de la cuina d’altres espècies, i juntament amb cloïsses, patates i verdures. S’utilitza molt sovint en arrossos i fideuada.