Característiques

• Nom científic: Mullus barbatus.
• Nom col·loquial: roger de fang, roger de sapa.
• Nom tarragoní: moll fanguer.
• Tipologia: peix blau.
• FAO: MUT
• Mides: acostumen a tenir un cos d’entre 10 i 15 cm de longitud. La talla mínima legal per a la captura és d’11 cm.
• On es pesca: habita les aigües del mar Mediterrani i de l’oceà Atlàntic.

• Temporada: finals de primavera - estiu.

• Tipus de pesca: es capturen principalment amb art d’arrossegament. Els exemplars més ben conservats procedeixen de les xarxes dels tresmalls.

Propietats nutricionals

El moll fanguer és un peix semigràs. Segons l’època de l’any, té més greix i es considera peix blau, o bé en té menys i llavors es considera peix blanc. Es tracta d’una espècie amb poc valor energètic, però que compta amb àcids grassos omega 3, que ajuden a reduir els nivells de colesterol. També és ric en iode. Respecte a les vitamines, hi són presents les del grup B, que acompanyen minerals, com el fòsfor, el ferro, el potassi i el magnesi. Es tracta d’una espècie molt recomanable per a una dieta sana i equilibrada.

Descripció

És una espècie de mides reduïdes, amb el front molt caigut i la boca petita amb dues barbetes. El cos és de tons vermellosos amb reflexos daurats. La coloració varia segons la fondària i el moment del dia. Es pot observar en petits bancs a prop de la costa, i a mesura que els exemplars es van fent grans emigren cap al fons.

Gastronomia

Es poden coure a la brasa, planxa o graella, o acompanyats de salses. Arrebossats amb la farina justa i fregits correctament, aporten un sabor deliciós. És també un bon peix per fer-lo en escabetx o bé, un cop cuit, amanir-lo amb vinagre o amb una salsa àcida de llimona i herbes.